Ara mateix

Ara mateix parlant amb en Petros de Proactiva a casa nostra.

Veient des del balcó els autobusos militars passar en direcció a EKO Camp. Sentint que estem al límit d’aquesta situació, i sense poder fer més que estar allà amb ells, amb aquest sabor tant amarg en tot el que fem. Sentint que no sabem què els espera, sentint que mereixen el millor. Sabent que els camps de concentració estan plens de famílies, milers i milers de persones. Què els-hi podem dir?

Aquí la sensació dins les tendes és de 40 graus. A pocs quilòmetres hi ha un dels camps més grans del país, Kavala, on hi ha al voltant de 4000 persones. Hi ha desenes de camps al voltant d’aquesta area, la gran majoria d’ells no tenen suficient aigua ni menjar. Lavabos químics i insuficients, insectes de tota mena, i les persones es queixen i protesten de que hi ha moltes serps a tots els camps on he anat. Estàn en unes condicions higièniques inhumanes.

En Petros ens ensenya els videos dels rescats al mar, ens explica que no es planteja res més que el que passa a cada moment.

Nens i nenes, persones grans, dones i homes que venen de la guerra més salvatge, després, bots que naufraguen a mitja nit dins el mar, i ara aquí. Amb aquestes històries ens llevem i ens posem al llit. I l’endemà només pensem en encàrrecs aquí i allà per anar tapant forats, un medicament a aquesta tenda, una maleta, unes sabates de la talla 42 per aquell senyor.

Mentre estant, ara mateix, colecten donacions per a bosses de cadàvers que demanen des de l’hospital d’Alepo a Síria.

Al camp, la benzinera té tot el dia la tele encesa amb el canal Al-Jazeera, runes, bombes, morts. Són les seves famílies, els seus amics i amigues, les seves ciutats. Refugiats que mengen l’entrepà, el mateix entrepà que reparteixen cada dia i que ells ja llencen perque MSF no canvia el menú des de fa mesos.

Aquest és el dia a dia aquí, mentre esperen respostes.

3 comments

  1. S’ha publicat el meu escrit ?
    Ens rebelem contra la deshumanitzacio que manifesten les politiques dels nostres governants.Voeml acollir als que pateixen els horrors de les guerres.
    STOP A LA VIOLENCIA !!!
    .

  2. S’esta organtzant una caravana d’autocars desde moltes ciutats españoles per arrivar al lloc on es troben els refugiats i ajudar-los a surtirde l’infern que estan patint.Barcelona no la nombren. Es que ens inhibim d’aquesta proposta ?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *