Nova etapa

DSC02010    DSC02022

Aquestes són la classe de coses que no es poden substituir.

La nostra companya Zerzabel, traductora d’NPI, palestina i síria, ens diu, que per més que hagis vist de tot, mai t’acostumes a perdre un amic, una relació. Aquí això és un constant de relacions que es teixeixen i que s’estreten quan van passant els dies.

Sembla obvi però no ho és. No hi ha punt de comparació. En aquest cas, l’anarquia jugava molt a favor d’aquestes famílies. Una anarquia internacional en un no-lloc, en mig d’una natura bella i amb la llibertat de caminar fins al poble més proper. No es poden comparar, en aquest cas, amb el què són alguns dels camps militars, on alguns passaran més d’un any. Els militars tenen ordres de no col·laborar amb els voluntaris internacionals ni amb els refugiats. Ens tracten malament. No ho farem, no els deixarem aquí. Heu de seguir venint, hem de seguir aquí amb ells.

Jo i moltes persones més estem estem arribant al final de la nostra estada, però aquest relleu és imprescindible, perquè fa tota la diferència.

Jo ja començo a fer un procés de “resset” progressiu per a poder desprendrem d’aquesta realitat tan profunda i seguir treballant pels drets i les llibertats. Però l’experiència sobre terreny és meravellosa. Us recomano que si sentiu que heu de venir, no ho dubteu. Estic segura que aquí és on heu d’estar. Mai havia tingut la consciència tan clara de saber que estic fent el que he de fer. Us convido que feu el mateix que jo, que vingueu, experimenteu i expliqueu el que viviu. Aquesta és una experiència inoblidable que ajuda a entendre el món. Que ensenya sobre l’amor, la llibertat, l’ésser humà i sobre una mateixa.

I no els podem deixar aquí.

Ara, abans de començar la descompressió, hem gravat un vídeo amb el company Joan Carles en el màxim punt de consciència i també de ràbia, per canalitzar-la, com a detonant de la memòria, en aquest punt. La consciencia és traïdora, a vegades ens impedeix veure l’origen de la nostra misèria. Aquest n’és el nucli. Podem percebre la realitat d’una manera en la qual no aprofundim en allò que ens està passant, en allò que ens està afectant i en allò que impactarà sobre les nostres vides i que ja ho està fent. Ens ho trobem de cara, el conflicte està a cada barri perifèric, a cada carrer de les grans ciutats, l’arrel de les desigualtats comença aquí, en la consciencia. La falsa percepció de quelcom que no és aliè. Que és inherent. L’adaptació. Ens preguntem què ens passa, per què ens sentim buits i és que hem tancat els ulls al lloc on s’origina la realitat, a la consciencia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *