Un poble per a una família

Avui al camp d’EKO quan sortíem de la haima de la Rima, ens hem creuat amb un cotxe que duia una càmera incorporada al sostre. Estava recorrent i filmant tots els racons del camp. Era un cotxe oficial… Tothom es preguntava, Què volen fer?DSC01925
El camp d’EKO és ja com un petit poblet. Igual com ho era Idomeni, però diferent.
Hi ha una escola dirigida per una mestra síria i un espai infantil de joc. Una cuina gegant en la qual cuinen refugiats kurds i àrabs. Un preciós saló de bellesa construït i organitzat completament per dones àrabs. Les tendes d’Hammam per a nadons i l’assessorament i acompanyament en la lactància i l’embaràs, on es fan classes setmanals i hi ha grups de suport integrats per dones kurdes i àrabs.DSC01968
Les tendes estan ja molt ben isolades i instal·lades… Les famílies comencen a aixecar el cap.
Feta de bons records, d’amistat i de treball de cooperació entre totes, la història d’aquest camp ja és una realitat per a totes elles. Què volen fer?
DSC01936  DSC01929
Com ja sabreu, el camp d’Idomeni l’han desmantellat. Els volen seguir movent d’aquí cap allà desfan la seva identitat, la seva integritat es devilita cada vegada que han de començar de nou.
DSC01967

DSC01867Aquesta terrible crisi ha estat causada per la falta de voluntat política i la seva total irresponsabilitat davant les vides d’aquestes persones.
Els organismes europeus han demostrat ser inorgànics, freds, rígids i cruels.

I em venen al cap pensaments com per exemple Un poble per a una família.

Consisteix a generar una xarxa de pobles disposats a acollir a famílies refugiades. Cada poble es podria responsabilitzar d’assimilar a la família que acull. Facilitar-li la formació que necessita per integrar-se amb la comunitat, d’inserir als adults en el mercat laboral local.

Al mateix temps, tots els pobles acollits a la iniciativa podrien ser coordinats per una organització que s’ocupés de facilitar la correcta assimilació de les famílies, on els pobles podrien compartir les seves experiències, i posar en comú els processos de tràmit legals fins a obtenir la documentació definitiva per a tots els membres de les famílies.

Com és possible que ens maltractin d’aquesta manera? Per què no tenen en compte tot l’esforç que ja estem fent, com a punt de partida?

La vida no és això. Aquí el que veiem són humans, famílies, unitats de sentit, rostres agrupats, amor i voluntat. Les fotografies tristes, les notícies dramàtiques ocupen tota l’atenció, però només són un u per cent del que passa aquí, el noranta-nou per cent són moments plens de sentit, solidaritat i treball cooperatiu.
DSC01985
La nostra historia està pintada de negre i no es valora el que es fa al marge de la tecnocràcia, simplement perque volen exercir una única forma de control, la força militar i l’estructura dels interessos per sobre de tot el demés, per sobre de la vida.

La vida no és això. El que hi ha aquí són humans, famílies, unitats de sentit, rostres agrupats, amor.

Per què no podríem continuar aquesta impressionant cooperació internacional espontània fins a portar-la a l’ultim terme d’integració normalitzada i no traumàtica? L’espontaneïtat no te valor? Només la forca, la imposició de criteris per interessos i el control són segurs? Que hi ha més segur que la seva pròpia dignitat tan ben acompanyada per tantes persones de tot el món? Ja prou que la resposta a aquestes preguntes sigui “perquè no volen.” I nosaltres? I nosaltres què volem? Si deixem que decideixin per nosaltres els estem dient que no som capaços de decidir. Des d’aquí diem, no volem anar als camps militars. Ni a viure, ni a treballar, volem quedar-nos aquí fins que aquestes famílies trobin una llar definitiva.

DSC01955
No seria més maca una història escrita per les persones en lloc de per les decisions estratègiques preses des d’uns despatxos?
Podríem promoure una proposta com aquesta? En l’era de la informació si que és possible. Per què no evoluciona la història al ritme de la tecnologia?
 Per què no canviem el color de la història?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *