DONES

Ha arribat al camp una nova dona amb els seus set fills i filles. Ha caminat amb ells des del campament militar de New Kavala fins al d’EKO. Amb ells, la tenda i totes les seves pertinences a l’esquena. Es diu Nahida, té quaranta-un anys i ve de Síria.
Ara viu al camp d’EKO. Sempre ens ajuda a traduir l’assessorament a la tenda i està prenent un paper molt important per a la comunicació entre les dones al camp.DSC01891

Us diré que la seva presencia és enorme. Pesa uns 100 quilos, i l’energia que desprèn és tan potent com la d’un arbre mil·lenari. És una nova incorporació vital per al nostre equip, ja que l’empoderament de les dones s’està convertint en la pedra filosofal del nostre projecte.

Per explicar-vos sobre aquest tema, m’agradaria presentar-vos a la Muhabad S., pintora síria de trenta-cinc anys i les seves pintures. L’estem començant a promocionar, pel seu talent i per la necessitat de traslladar la percepció de les persones refugiades, en un idioma universal.
Hem fet còpies de les seves pintures aquí i les estem venent per ajudar-la.DSC01894

En aquest retrat la Muhabad S. vol transmetre la seva visió sobre les diferències entre els homes i les dones a l’hora d’afrontar els problemes. Ens explica “Els homes tenen un rol productiu. Com que aquí no poden fer res, per què no poden respondre a les preguntes de les dones, no poden assegurar un bon futur per als seus fills i filles, etc. llavors es tanquen.
Per altra banda, les dones, com que tenen un rol reproductiu, d’alguna manera segueixen fent el que feien abans, cuidar dels seus fills, mantenir la casa…
Per naturalesa les dones parlen molt. Pel qual pensen molt i es fan moltes preguntes.
En el dibuix podem veure com les dues boques de la cara del retrat mostren uns llavis femenins oberts cap a ells, els homes. I ells tenen les boques tancades, doncs, és per això, que els homes callen i es moren.
Les dones aconsegueixen veure alguns colors, malgrat que tenen el fil ferro espinat penjant de l’orella. També poden veure les coses positives”.

DSC01860

A la tenda d’assessorament, les dones estan començant a teixir les relacions socials entre elles. Fan una xarxa molt sòlida i consistent. Es relacionen entre elles en l’espai que les companyes han construït amb molt d’amor. Les trobades són fructíferes, afloren records, sensacions i pensaments. Les dones kurdes i àrabs conviuen amb tolerància, tenen una inmensa paciència i una gran disposició de col·laborar.
La feina de les llevadores:

La dona que avui visiten les companyes té en un risc altíssim de mort. Està a punt de fer una quarta cesària, cas que a qualsevol lloc del món seria de màxima alerta. Ella està en una tenda de campanya en mig d’un descampat.
Un dels seus parts anteriors va ser una bessonada. Els bessons no hi son, els va matar una bomba a Síria, els explica la mare.

Una altra dona s’ha posat de part avui. La companya i llevadora Nerea l’ha acompanyat, juntament amb el seu marit a l’hospital. El que han viscut a l’hospital li ha xocat tant que fa una hora que escriu sense parlar. La història que ens ha explicat quan ha aixecat el cap de la llibreta ha estat aterridora.
S’estan practicant les perilloses cesàries indiscriminadament. Sense permís de les mares i sense informar a la llevadora que els acompanya ni als marits.

Fa dies que vull compartir, de part de moltíssimes mares i professionals del camp,
STOP A LA VIOLENCIA OBSTETRICA CONTRA EL LA DONA, LA SEVA SALUT I LLIBERTAT ARREU DEL MON. PROU CESARIES INNECESSARIES.
El risc són les seves vides. A més a més, aquí, elles tornen a les tendes després. Personalment, he vist passar per aquí una desena de llevadores d’arreu del món, de diferents edats, criteris i formació, totes expliquen amb fúria les mateixes experiències. És massa casualitat que sigui una qüestió de divergència entre criteris mèdics!

La dona Walla, a la qual van practicar l’ultima cesària del camp, és un dels casos de vulnerabilitat extrema que hi ha a EKO. Està completament delicada, està, segons el personal mèdic del camp, en la corda fluixa. Cada dia l’observem amb més preocupació. Físicament està greu, psicològicament també, li costa molt reconèixer i comunicar-se amb el nou nat.

Hi ha molts i molts casos que freguen la il·legalitat. Els hospitals grecs a més d’estar completament sobrepassats estan cometent delictes contra els drets i la salut de les dones refugiades repetidament. Observatoris mundials de violència obstètrica tenen el punt de mira sobre els camps i hospitals grecs.
Es tracta d’una de les vessants més  incontrolables i dolorosos dels camps.

Entre nosaltres, les dones, fem contactes, ens expliquen les seves històries, el cor es fa feixuc, i t’adones que som testimonis, testimonis segurament incomodes. Molt incomodes. És per aquesta raó que la maniobra de l’estat grec consisteix a crear aquests camps militars a on no ens deixen entrar. No seguim tapant la desgracia, si us plau, millorem entre totes la situació.
Quan arribes als camps no saps ben bé que és el que està passant. És molt trist, però a poc a poc et va arribant, és la realitat i totes estem disposades a afrontar-la i construir.

DSC01885DSC01903DSC01791

5 comments

  1. Gràcies per publicar sobre això, esteu fent una feina fantàstica, estic totalment d’acord amb el que dius, és una guerra silenciosa, una massacre silenciosa, els polítics estàn prenen les decisions des de l’odi i la xenofòbia i qui ho paga? les Dones, els Fills!
    Què estan fent les organitzacions internacionals sobre la violència obstètrica?
    Sort que hi ha persones amb bons sentiments per tot arreu i què important que és que les pròpies refugiades s’organitzin i prenguin la iniciativa.
    Des de Catalunya estem fent recollida de diners, de sostenidors de lactància i també de llevadores que hi vulguin anar! Aquí l’enllaç ALPACC
    http://www.llevadorespartacasa.org

    1. Gràcies Mireia, per sort hi ha moltes persones ajudant sobre terreny. Tot i que totes sabem que la resolució d’aquest conflicte passa pells despatxos d’aquells que són molt lluny de les persones. Realment els polítics estan actuant amb molta crueltat. El vostre suport és meravellós i el fem arribar a aquelles que intenten sobreviure aquí.

  2. Hola!!
    Des dels grups de suport a l’alletament de les comarques de Girona estem encetant una campanya de recollida de diners per enviar a alguna ONG que estigui treballant amb les dones refugiades en situació d’embaràs, part i postpart, i concretament lactància. Hem sabut a través de la Ibone Olza del Nurture Project International i de tu com a voluntària de llarga durada. Ens convé tenir contacte amb algú amb qui entendre’ns per a poder enviar els diners que puguem arribar a recaptar i hem pensat en tu i en aquesta ong.
    Com ho veus? Sisplau, posa’t en contacte amb nosaltres a donadona.altemporda@gmail.cat.

    Molt bona feina i gràcies per fer-la!

    1. Molt bé Anna, moltíssimes gràcies pel vostre suport i et poso en contacte amb la nostra coordinadora sobre terreny, es diu Emma i és ella qui s’encarrega de gestionar les donacions que arriben a NPI, segur que estarà encantada de rebre les teves notícies. Una abraçada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *