Primers dies al camp, el treball amb l’ONG

DSC01635  Sento no poder donar més bones notícies, acabo d’arribar, i la situació que trobo és molt complicada.
Treballo al camp d’EKO, construït entorn d’una benzinera EKO, en aquest camp hi viuen prop de 3.000 persones, al voltant de 1.200 d’elles son nens i nenes.
Aquí la situació és molt complexa, però, en altres camps propers, es tracta d’un estat d’emergència.

L’ONG en què treballo (Nurture Project International) intenta assegurar les condicions de bebès i dones embarassades. Tenim dues carpes. Una és destinada a rebre a les embarassades, donar-les’hi assessorament, cures i també tractar als bebès malaltets. De l’altra en diem Baby Hammam (banys de bebès). DSC01605

Les mares i els seus bebès prenen un gran respir de la brutícia, i gaudeixen del temps amb els seus bebès, de banyar-los i donar-los totes les cures. Malgrat la difícil situació que travessen, aquestes dones es mostren fermes i actuen amb una gran dignitat. És molt commovedor compartir aquesta tenda amb elles. Avui hem banyat a 38 bebès. Les mares surten somrient de les tendes, amb els seus bebès nets i vestits amb robes netes i dolces.

Acabo d’arribar, però com que sóc voluntària de llarga estada, m’han fet l’encarregada d’aquesta tenda. En aquests dos dies que porto aquí he hagut d’aprendre moltes coses, trobar el punt d’equilibri no és fàcil, ja que la situació és molt intensa, però de mica en mica, em vaig fent a la idea del que vol dir estar aquí.DSC01637
L’ONG fa un gran treball i la seva tasca resulta imprescindible. Imagineu que, si no hi fos, les mares haurien de rentar als seus bebès entre les cassoles negres i les robes brutes, que esperen per ser rentades a l’única font del camp. I sense la tenda de llevadores estaríem perdudes, tant que, avui em rebut notícia de la nostra companya Sabrina, llevadora irlandesa de 38 anys, que ha anat a visitar un camp proper. Aquest que no compta amb l’ajuda de cap ONG similar.  Ella m’explica que buscant dones embarassades, tot preguntant tenda per tenda, un home li ha senyalat una tenda dient: “Here!, Here!, Baby!, Baby!, No good!”.
En “picar” a la porta de la tenda i rebre com a resposta un gemec apagat ha obert el zip, i s’ha trobat una dona caragolada, embarassada, l’olor li ha indicat immediatament que estava molt greu.

“Aquesta dona va arribar embarassada al camp fa pocs dies, li van donar una tenda i des de llavors no l’han vist sortir d’allà” li ha explica un home. Ells no tenen recursos, no hi ha metges, tenen tots moltes necessitats i no hi ha gaire espai per les emergències. Ella l’ha portat immediatament a l’hospital. No creu que se’n surti.
Aquesta és la classe de situacions per les quals passen alguns dels camps. És una situació d’emergència contínua. Arran d’aquest fet d’avui, en acabar la nostra tasca, hem preparat capses de biberons amb llets de substitució per enviar a l’altre camp.

Altres notícies:

Buscant les bones notícies he trobat un noi que al camp d’EKO ha muntat una parada on ven falàfels deliciosos, els prepara a mà, inclús el pa.

Una dona mestra i el seu marit, professor de música, estan muntant una petita escola, els portem material del “warehouse” el lloc on s’apilen els centenars de capses que doneu des de les nostres terres! Hi ha voluntàries que endrecen aquesta enorme nau i totes les demés venim diàriament a recollir material.

Ara he de marxar, però escriure aviat, hi ha molt a dir…

DSC01609

11 comments

    1. Et segueixo per saber més del començament que va ser arribar a Eko Camp fa un mes i trobar una tenda de UNHCR buida i anar picant tendes i trobar mares, embarassades i bebitos alguns tot acabats de néixer. Que guai que puguis estar temps, jo que tinc 3 nenes em va tocar estar només 8 dies, però m’hauria agradar estar més i m’agradaria tornar d’alguna manera. La Ibone Olza, que és una psiquiatra especialitzada en Lactància i maternitat ve demà i he estat parlant amb ella, que és el que m’ha demanat la Brooke. El meu perfil a FB és albadelcid, a veure si et trobo. M’he quedat amb tantes ganes de saber què ha passat amb tantes persones, històries i esperances. El post al meu blog http://criarencomunitat.com/lactivismo-en-un-campo-de-refugiados-de-grecia/
      Petonets,

  1. Hey Zoe molta força gràcies per la teva cronica. Segueix, segur que hi haura un abans I.un després. T’estimem . Dona
    moltes abraçades de part meva a totes aquestes maravelloses persones que com tu, estan fent el mes important ara per ara
    Montse

  2. Wauu increïble el que estàs fent Zoe!! Jo estic recol.lectant un munt de rova i de material per enviar cap allà…. l’únic que no se en quina ONG tinc que donar tot això. Estic confiant amb un amic que sembla que sestà implicant molt en el tema. Tot i així m’agradaria que em donguesis una mica d’informació sobre la teva ONG.

    Gràcies i molts ànims!!

    Petonets desde Barna!

    Thais.

  3. Qué bonic el que fas i gràcies per conunicar-ho. Des de Barcelona tinc el sentiment de no poder fer res (a part de contribuir amb algunes ONGs que són allà). No sabem ni a qui donar roba, sacs de dormur, material… Molts ànims i gràcies!

  4. Gràcies Zoé! És alhora trist i esperançador el que expliques. Trist, malauradament, per la situació en que persones “deixen” a d’altres persones… Esperançador és veure i saber que també, afortunadament, hi ha persones com tu, amb un valor inmens, perdó, AMB TOTS ELS VALORS positius i “actius” que tots tenim “de fàbrica” i que no fem servir prou.
    Gràcies per fer el que fas! En quant reculli una mica d’un parell de coses que tinc a la venda t’ajudo econòmicament. Que al menys els maleits diners serveixin per recolçar el que fas! Ànim, estem amb tu, tan de bó més a prop. Gràcies!

  5. Hola Zoe!

    Des de elCugatenc ja estem publicant les teves cròniques per fer-nos ressò de la teva feina i, sobretot, de la situació de les refugiades.
    Qualsevol cosa que necessitis ja ho saps! demana-la per correu i la fem córrer per les xarxes!
    Una abraçada amb molta energia positiva!!!

  6. Estic molt impressionat….
    cuida’t molt tu també eh!
    Estaré al cas de les teves noticies.

    Una gran abraçada guapa

  7. Hola bonica,
    Sóc la Mireia Puig (Mireia PE al facebook); vam coincidir a algun curs i taller a Àrea.
    M’agrada saber que hi ha projectes com aquest. M’alegro que hagis trobat la valentia i temps per acostar-t’hi. A part de ballarina, també sóc infermera, m’encanten els nens/es, dones i persones. Tinc amics/gues que han fet de voluntaris a les costes aquest any i l’any passat, i fa temps que tinc l’espurna encesa de que també m’agradaria fer algo al respecte, viure-ho, i veure-ho, deixar-me oberta; aprendre. Durant l’any treballo, però havia pensat de, a l’estiu, acostar-mhi algunes setmanes a les vacances, i les tasques d’aquest projecte m’atrauen. Hi ha altres infermers/es que no tinguin l’especialitat de llevadores? Creus que a l’estiu hi haurà arribada “massiva” de voluntariat? O creieu que, pel contrari, baixarà el número de persones, o es mantindrà..?

    Gràcies bonica, celebro la teva valentia, la vida, que hi hagi gent com vosaltres, com tu, com molts, “com els refugiats” -entregats, atrevits-,… Desitjo de tot cor que tinguis una bona estada i que el caliu humà creixi. Abraçades, i llum

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *